Seminari amb la Dra. Carme Agulló a la FEPTS: cursets, Freinet i Batec
Meritxell Simon-Martin
4/24/2025
Els passats 24 i 25 d’abril de 2025 vam tenir el plaer de rebre a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS), UdL, la Dra. Carme Agulló Díaz, professora d’Història de l’Educació a la Universitat de València. El seminari es va centrar en la temàtica de la nostra recerca històrica: els cursets de selecció professional durant la II República. Vam compartir amb ella la nostra hipòtesi de recerca: que la implementació dels cursets a l’Escola Normal de Lleida, especialment en relació amb les quartilles que els cursetistes de 1931 van escriure en l’exercici 1, podria estar connectada amb el moviment Batec i la pedagogia Freinet.
La Dra. Agulló ens va compartir les referències documentals de quartilles escrites per cursetistes valencians, un material que permetrà ampliar la recerca i observar punts en comú entre Lleida i València. A més, les tres estudiants de grau del nostre equip van presentar els seus TFG, que parteixen de les quartilles del Fons de l’Escola Normal i dialoguen amb les tècniques Freinet:
Júlia Mora: “El dibuix com a eina pedagògica: un estudi comparatiu entre la formació del magisteri republicà i l’escola primària contemporània” La Júlia analitza com el dibuix esdevé una eina pedagògica clau tant en l’època republicana com en l’escola actual. En el seu treball, part de les quartilles dels cursetistes de Lleida de 1931, on identifica tres lliçons centrades en la importància del dibuix en l’educació infantil. La Júlia ens explica que, durant la Segona República, la renovació pedagògica s'inspirava en els ideals de l'Escola Nova, que defensava una educació activa i integral. Dins d’aquest marc, la pedagogia Freinet té un paper destacat, ja que atorgava gran importància a l’expressió lliure, especialment mitjançant el dibuix. En analitzar els manuscrits, la Júlia observa que el dibuix apareix com un recurs fonamental en la formació de futurs mestres, indicador de com es valorava la creativitat i la participació de l’infant en el procés d’aprenentatge. A més, compara aquesta visió amb la pràctica actual a l’Escola Minerva de Lleida, on va realitzar entrevistes a docents i observacions de les produccions gràfiques dels infants. Gràcies a aquest treball comparatiu, la Júlia ens mostra com el dibuix continua sent avui una eina essencial per fomentar la llibertat d’expressió i l’aprenentatge actiu.
Agnès Queró: “Títol” L’Agnès analitza la visió didàctica i pedagògica d’un mestre que va exercir durant la Segona República, Josep Pach (cursetista a l’Escola Normal de Lleida el 1931), amb l’objectiu de donar veu a una figura freqüentment oblidada per la historiografia. L’Agnès ens explica que aquest període va ser molt ric en innovacions educatives i canvis socials, però que les experiències dels mestres que el van viure han quedat silenciades, tot i que disposem de fonts primàries que podrien ajudar-nos a recuperar-les. Per realitzar aquest estudi, l’Agnès combina una recerca bibliogràfica de fonts secundàries amb l’anàlisi de documents originals inèdits conservats a l’Arxiu de la Universitat de Lleida: el Fons de l’Escola Normal de Lleida (1841‑1950). A partir d’un article publicat per la historiadora Glòria Garcia Vallecillos (“Josep Pach Roselló, un lleidatà víctima de la operació Bolero-Paprika”, 2022), que li serveix com a punt de partida, l’Agnès reconstrueix, i contrasta amb el retrat de la Glòria Garcia, el pensament educatiu de Josep Pach i la seva manera d’entendre la professió docent. Amb aquest treball, l’Agnès ens convida a revisar la memòria dels mestres republicans, valorar la seva contribució a la renovació pedagògica d’aquell moment històric i explorar el potencial del Fons de l’Escola Normal de Lleida per descobrir altres itineraris professionals de mestres rellevants de la província.
Aixa Balsells: “La veu dels marges: escriure cartes per resistir, somiar i transformar l’Escola Popular de Balàfia” Inspirant-se en les tècniques de Freinet, especialment la correspondència interescolar, l’Aixa ens presenta un treball que explora com el diàleg epistolar entre infants pot esdevenir avui una eina per sostenir i transformar un projecte d’educació popular arrelat al barri. L’Aixa analitza trenta cartes intercanviades entre l’Escola Popular de Balàfia (Lleida) i l’Escola Popular de Manresa, i ens explica com les paraules escrites a mà, els dibuixos i les preguntes dels infants transcendeixen la simple activitat escolar: són actes d’expressió lliure, resistència i construcció comunitària. Guiada pels referents pedagògics de Célestin Freinet i Paulo Freire, l’Aixa mostra com aquestes pràctiques activen valors essencials: arrelament al context, veu pròpia, vincles col·lectius, mirada de classe, diàleg i pensament crític. Amb aquest treball, l’Aixa ens convida a repensar l’escriptura com una forma de transformació educativa i social que sorgeix des dels marges però que parla amb força al cor de l’escola i la comunitat.
Posar en diàleg els cursets republicans amb els educands d'avui demostra el potencial dels manuscrits històrics per a una educació transformadora arrelada al territori.
La Dra. Carme Agulló va oferir feedback a aquestes tres estudiants, proporcionant-los pistes sobre fonts documentals, perspectives sobre l'educació durant la II República i sobre les tècniques Freinet, a més de matisos que les alumnes van incorporar als seus treballs en progrés. Cal destacar que la Dra. Agulló és autora de nombroses publicacions sobre dones i educació en aquesta època.
Algunes de les més destacades són:
Agulló Díaz, M. del C. (2012). “El papel de las maestras en la escuela republicana”. A Las maestras de la República. Coordinadora: E. Sánchez de Madariaga.
Agulló Díaz, M. del C. (2013). “Introducció. Les mestres freinetistes: qüestió de noms?” A Les mestres freinetistes dels anys trenta. Coordinador: Ferran Zurriaga.
Agulló Díaz, M. del C. (2013). "Encendre el foc de l'entusiasme pel treball: quatre mestres valencianes a la cerca de Freinet”. A Les mestres freinetistes dels anys trenta. Coordinador: Ferran Zurriaga.
Agulló Díaz, M. del C. (2016). “Dones i Guerra Civil: política, cultura i educació a la València capital de la República”. A València capital de la República: 1936-1937. Coordinadors: Javier Navarro Navarro i Sergio Valero Gómez.
Agulló Díaz, M. del C. (2018). “València, capital de l'educació i la cultura (1936-1937)”. A València capital de la República: 1936-1937. Coordinadors: Javier Navarro Navarro i Sergio Valero Gómez.
Va ser una trobada intergeneracional molt enriquidora, plena de ganes de continuar col·laborant per entendre millor com aquells cursets van ser un espai clau per a la renovació pedagògica de l’època i com poden inspirar els educands del segle XXI.
