Naoki Takahiro visita la FEPTS: del Japó a Puigvert de Lleida seguint el llegat de Freinet.
Meritxell Simon-Martin
4/15/2025
A la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) de la Universitat de Lleida vam tenir recentment el privilegi de rebre la visita de Naoki Takahiro, mestre de primària i investigador japonès, qui ens va presentar la seva tesi doctoral sobre la recepció de les tècniques freinetianes al Japó, especialment en relació amb el moviment seikatsu tsuzurikata, o “escriptura de la vida quotidiana”. La seva recerca analitza com, durant el segle XX, mestres japonesos van adaptar i interpretar les pràctiques freinetianes —com l’expressió lliure o la correspondència escolar— dins del seu propi context pedagògic i cultural. Aquesta trobada va obrir un diàleg molt enriquidor entre el nostre estudi sobre el moviment Batec i els cursets de selecció professional a Lleida, i la tradició educativa japonesa centrada en la vida i la veu dels infants.
La història de la pedagogia no només es troba als arxius, sinó també en la memòria viva de les comunitats que la van viure.
Després de la seva presentació, vam voler aprofitar la seva estada per portar-lo a Puigvert de Lleida, un lloc clau en la història de la pedagogia freinetiana a Catalunya. Allà, el Naoki va poder conèixer el Felip Niubó, investigador i col·laborador nostre, coautor de l'article:
SIMON-MARTIN, M., JOVÉ, G. i NIUBÓ, F. (2024). “El mar com a paisatge pedagògic: Freinet, el moviment Batec i els cursets de selecció professional a l’Escola Normal de Lleida”. Temps d’Educació, 66, pp. 11–34.
El Felip Niubó conserva una col·lecció personal de documents i materials didàctics del mestre batequista i formador cursetista Patricio Redondo, que va ser mestre a Puigvert fins al seu exili a Mèxic.
Compartir aquests materials amb el Naoki va ser un moment de gran càrrega simbòlica: un pont entre dos continents units per una mateixa idea de pedagogia viva, cooperativa i transformadora. La visita va concloure amb una trobada casual però molt emotiva: al bar del poble vam coincidir amb el fill d'un antic alumne del Redondo. La conversa que va sorgir d'aquell moment va donar un sentit encara més profund a la jornada: la història de la pedagogia no només es troba als arxius, sinó també en la memòria viva de les comunitats que la van experimentar.
Aquesta experiència va reafirmar la importància de connectar la recerca amb els territoris i les persones que en formen part, establint diàlegs internacionals i intergeneracionals que mantenen viva la flama de la renovació pedagògica.
També et pot interessar
Tens alguna cosa a explicar-nos?
Sigues part del projecte i comparteix els teus arxius de l'època
Els cursets de selecció professional (1931-1936): un estudi comparatiu, des d'una perspectiva de gènere, de la formació de mestres durant la Segona República (CuSePro).
Generació de coneixement 2022. PID1011-138056NA-I00
