Les veus dels mestres republicans inspiren la formació docent actual
Dos estudiants de la Universitat de Lleida comparteixen com la trobada amb les quartilles de l'Escola Normal de Lleida ha transformat la seva manera d'entendre l'educació, la reflexió i la identitat docent.
4/13/2026
En el marc del projecte CuSePro, dos estudiants de la Universitat de Lleida, Aarón Pijuan Guardeño i Maria Pilar Serres Valls, van ser convidats a respondre a una pregunta clau: com ha impactat en la teva formació conèixer i estudiar els mestres de la Segona República?
Les seves respostes mostren com el contacte directe amb els documents històrics no només permet conèixer millor el passat educatiu, sinó que també activa preguntes profundes sobre la formació docent actual, la pràctica reflexiva i el sentit de l'escola.
Per a l'Aarón Pijuan Guardeño, la descoberta de les quartilles conservades a l'arxiu de la UdL va suposar una experiència reveladora. Abans de cursar la menció i l'assignatura Construcció de Processos Educatius, desconeixia l'existència d'aquests documents elaborats per estudiants de l'Escola Normal de Lleida durant la Segona República. Tot i que l'evolució històrica de l'educació ja havia format part de la seva formació universitària, mai no l'havia viscuda d'una manera tan propera.
En descobrir que aquelles quartilles funcionaven, en certa manera, com els actuals diaris d'aprenentatge, l'Aarón va trobar un nou sentit a l'escriptura reflexiva que realitzava a classe. Aquests documents no només van ampliar la seva comprensió del passat, sinó que van influir decisivament en el seu Treball Final de Grau, centrat en una anàlisi comparativa sobre la coeducació i la diversitat sexual en tres moments: la Segona República, la seva pròpia experiència com a docent en formació i la formació actual del professorat. Per a ell, treballar com aquestes fonts ha significat apropar-se a estudiants que, fa 94 anys, reflexionaven sobre qüestions que continuen plenament vigents.
La Maria Pilar Serres Valls recorda el seu primer contacte amb els diaris dels cursetistes com una experiència profundament emocionant. La visita a l'arxiu universitari, l'ús de guants, l'obertura dels llibretons cosits amb fils vermells i la dificultat de llegir aquelles lletres manuscrites li van fer sentir que es trobava davant d'un autèntic tresor. Llegir aquests textos exigia pausa, intenció i curiositat, una manera d'aproximar-se al coneixement molt diferent de la rapidesa amb què avui solem consumir informació.
El que més la va impactar va ser descobrir que els cursetistes no es limitaven a resumir les classes, sinó que opinaven, qüestionaven, valoraven i comparaven el que havien viscut amb la seva pròpia idea d'escola. En aquelles pàgines va trobar passió, compromís i una mirada educativa que, tot i que va sorgir fa gairebé un segle, continua resultant innovadora. Al mateix temps, el fet que ella també estigués escrivint un diari a l'assignatura la va portar a preguntar-se si avui som capaços de qüestionar el que passa a l'aula amb la mateixa intensitat.
Per a la Maria Pilar, aquestes veus s'han convertit en referents. Actualment, durant les seves últimes pràctiques en una escola de Lleida, intenta escriure cada dia sobre el que viu i aprèn a l'aula. Aquesta pràctica, descoberta a partir del contacte amb els diaris històrics, l'ajuda a prendre consciència del que passa en l'experiència docent quotidiana i a no perdre de vista els seus objectius educatius.
Aquests testimonis mostren l'impacte formatiu de CuSePro: els documents del passat no romanen immòbils a l'arxiu, sinó que es converteixen en eines vives per pensar l'educació del present. Les quartilles dels mestres i les mestres cursetistes permeten els futurs docents reconèixer-se en una tradition pedagògica basada en l'observació, l'escriptura, la reflexió crítica i el compromís amb una escola més justa i inclusiva.
A través d'aquestes experiències, CuSePro reafirma el valor de recuperar la memòria educativa republicana no només com a patrimoni històric, sinó com una oportunitat per formar docents capaços de mirar l'aula amb més profunditat, sensibilitat i consciència transformadora.
